Page 9 - Lo Butlleti Associació Cultural Agora Desembre 2020
P. 9

Memòria oral, Adrià Biosca Almenara




          - Comencem l’entrevista del se-   La seva mare va morir jove?        Què és la tupina?
          - nyor Adrià Biosca Almenara, el  -Sí, tenia dos anys, no la vaig  -Matàvem el tossino cap a l’octu-
          - 18 de març de 2019, a casa seva,  conèixer i em va criar la seva ger-  bre, novembre i després la llonga-
          - juntament  amb  dos  dels  seus  mana.                             nissa, les costelles... les posàvem
          - fills, la dona del seu net i la seva                               en una tenalla i allò es guardava
          - besnéta.                        Com es deia la seva mare?          una infinitat de temps i s’anaven
          -                                 -La meva mare es deia Salvadora    traient els talls.
          -                                 i la seva germana... -Ramona (ens
          -                                 remarca la filla).                 Quan temps vau estar fora?
          -                                 -I el meu pare Jaume.              -Ui, vam estar molt temps, dos o
          -                                 Dels cognoms, que se’n recorda?    tres anys.
          -                                 -Espera’t espera’t que jo... tinc un  I al tornar?
          -                                 llibre de família i ho podem mirar...  -Al tornar no vam trobar res. No-
          -                                                                    saltres com ens havíem endut al-
          -                                 Els seus avis, eren d’Albatàrrec   gunes coses encara però aquí no
          -                                 també?                             es va trobar res ja.
          -                                 -Els avis no els vaig conèixer, però   -Torna a recordar com va ser el seu
          -                                 eren d’Albatàrrec.                 recorregut:
          -                                 Té germans?                        -Primer vam anar a l’Albagés. Dos
          -                                 -Sí, però és mort ja. Es va casar a   soldats que estaven a un serrall
          -                                 França i vivia allà però quan va   van mantenir a les forces nacio-
          -                                                                    nals tota la nit perquè pensaven
          En quin any va néixer?            morir volia que l’enterressin aquí.
          -                                                                    que eren molts més.
          -Vaig néixer l’any 1927, el dia 19   -La seva filla intervé i li pregunta
          -                                                                    -Nosaltres al Cogul ens refugià-
          de març.                          com va passar la guerra.
                                            -La guerra? Tenia 9 anys. La vam   vem a les cabanes que hi havia  a
          Quin és el primer record que té   passar... vam haver de marxar de   les espones i  van passar uns sol-
          vostè de petit?                   refugiats; primer a l’Albagés i des-  dats preguntant per aquell parell
          -De petit?... no sé... mira el que et   prés vam anar al Cogul, on vam   que es havien parat tota la nit.
          diré és que no entràvem a l’escola   passar la guerra. Vam evacuar el
          fins als sis anys i  jugàvem a cops   poble i ho vam deixar tot.     Abans de començar la guerra vos-
          de  pedra  amb  les  bandes  i...  un   Teníem una cabra i al Cogul,   tè  hauria  començat  l’escola?  Re-
          desastre -diu referint-se a les en-  quan va passar l’exèrcit, ens la van   corda el nom del seu mestre?
          tremaliadures.                    tornar. Aquella cabra la munyia jo   -No perquè al passar la guerra...
                                            i em bevia la llet. El papa, Jaume,   quan va acabar va vindre lo... no
          En aquells anys, el poble devia ser                                  recordo el seu nom... només re-
          molt petit oi?                    un dia van bombardejar l’Albagés   cordo que era molt gran  que quan
          -I tant petit com era...          i estava terroritzat  (-diu mentre   ens castigava de cara a la paret de
                                            riu amistosament). Jo era jove i   creu i ens feia fer el puny i cop de
          On vivia vostè?                   amb tota la pandilla del Cogul     bastó. Era un home gran.
          -Jo vivia a la carretera a... quin  anàvem fent.                     Tornant al tema de la guerra.
          número és nena? -diu mentre pre-  Abans de marxar del poble com a    Les forces nacionals van avançar
          gunta a la seva filla.            refugiats, vam anar a un mas que   molt ràpid perquè van veure que
          La casa pairal és allí on s’han fet  hi havia al tossal gran i d’allí vam   no hi havia resistència. El sector
          casa -referint-se al seu net. La seva  haver  de  marxar  perquè  anaven   de les forces que avançava per les
          filla exposa que la casa on viuen  avançant des de l’altra banda del   Garrigues... Jo tenia un germà
          ara el seu net i la seva parella, és  riu.                           que era comissari de l’exèrcit roig.
          on vivia ell quan era petit.      Mentre ocupaven el poble anà-      No el van agafar de miracle. Es va
          -Jo la mare verdadera no la vaig  vem  venint  perquè  teníem  unes   escapar i va marxar a França.
          conèixer... la germana de la meva  tenalles amb tupina i agafàvem el   A les espones, que estaven empe-
          mare es va quedar a casa a cria’m.  gènere.
                                                                               drades, hi havia com uns masos.


                                                            9
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14